L'objectiu d'aquest article i dels que vindran a continuació és endinsar-nos a les profunditats del sistema capitalista que actualment està sent tan qüestionat i despullar-lo de tal manera que ens permeti trobar el seu tendó d'Aquil·les. Comprendre els pilars ideològics que el sustenten per trobar la clau de la seva transformació. Així doncs, hem d'analitzar les idees, sentiments i sensacions que circulen dintre la societat i promouen el seu avenç.
Tots sabem que una gran indignació ha commocionat el món: uns en busca de la democràcia, els altres amb la intenció de preservar-la. Però perquè? La sensació a Occident que un nou poder que, com diu Hollande, "no té ni nom, ni cara, ni partit però tot i així ens governa", ha pres les places i carrers de l'Europa pacífica per creuar l'Atlàntic i retrobar-se amb la seva causa final, vinculada a unes contradiccions profundes en les arrels del mateix sistema capitalista: un món sense límits basat en una llibertat individual que fa possible el creixement infinit.
Aquesta és la idea que Jonathan Franzen dissemina a través de píndoles de crítica política introduïdes sutilment a la seva última novel·la, Freedom (un títol no en va), amb la intenció d'analitzar la societat americana d'aquest principi de segle XXI:
L'Estàtua de la Llibertat a Nova York és un reflex de la importància del concepte de llibertat |
Aquesta és la idea que Jonathan Franzen dissemina a través de píndoles de crítica política introduïdes sutilment a la seva última novel·la, Freedom (un títol no en va), amb la intenció d'analitzar la societat americana d'aquest principi de segle XXI:
" The reason why the system can't be overthrown in this country, is all about freedom"
[La raó per la qual el sistema no pot ser enderrocat en aquest païs és tot per una qüestió de llibertat].
La noció que tenen a EUA sobre la llibertat personal xoca dràsticament amb una concepció sobre drets col·lectius (per alguna raó són l'únic país desenvolupat, i considerat primera potència mundial, que no garanteix la salut dels seus habitants). Tot i que Franzen reconeix que aquesta divergència a Europa està solucionada d'una manera més racional (amb una base social més àmplia que ha permès la creació de l'Estat del Benestar), ara ens adonem que així i tot no ens hem salvat de res, ans el contrari. Perquè, volent-ho o no, ens hem empassat el discurs americà sobre la importància de conservar una llibertat idealitzada.
Tzvetan Todorov, en la Contra de La Vanguardia del 18/01/12, encara va més enllà, rascant en el fons d'una ferida oberta: la desregulació del sistema financer i l'especulació portada a l'extrem. I és que, en definitiva, tot convergeix en el mateix concepte de llibertat. Com s'explica, doncs, aquest ultraliberalisme si no es creu que la llibertat absoluta ha de prevaldre per sobre de tot, més enllà de l'ordre i la justícia social?
La llibertat sense límits és una paradoxa que va en contra dels seus propis principis. Edmund Burke ja ho anunciava a finals del segle XVIII a Reflexions sobre la Revolució Francesa: "No podem demanar llibertat sense definir en quin context, perquè la llibertat genera poder i el poder sense límits és contrari a qualsevol esperit de llibertat". Com apunta el mateix Todorov, "La llibertat sense límits dels uns és la submissió dels altres".
És cert que la nova economia globalitzada fa més difícil el seu control per part dels Estats (un gran exemple és la dificultat que hi ha per introduir la Taxa Tobin), però només a partir d'un ús despietat del concepte de llibertat s'entén l'acceptació generalitzada davant la pèrdua de poder polític de l'Estat. Segons Todorov, vinculem la prosperitat a la llibertat dels mercats i, per tant, l'Estat ha de renunciar a tota regulació, és a dir, a tot el seu poder. És aquesta la cara més decebedora de la crisi actual.
Arribats a aquest punt, és hora que vosaltres us afegiu a l'òrbita d'idees! Entre tots m'agradaria que intentéssim respondre a una pregunta fonamental per replantejar-nos el sistema: què és per vosaltres llibertat? I fins on arriba la nostra llibertat com a individus respecte els altres com a societat?
Si hi ha prous comentaris, faré un recull de les idees principals i les exposaré en una pàgina complementària, així que no tingueu vergonya a dir la vostra!
PD: Ja us avanço que el tema del proper article girarà entorn a un concepte que té el punt de gravetat en la mateixa idea de llibertat: el creixement il·limitat. Fins a la pròxima!